El meu camí creatiu

Jo, Venus” és un projecte íntim que neix de la necessitat de reflexionar sobre la bellesa i la feminitat des d’una mirada real i personal.
Amb aquesta sèrie de fotografies vaig voler trencar amb els cànons establerts i mostrar cossos i mirades que parlen de veritat, d’imperfeccions que ens fan úniques i de la força que hi ha en acceptar-nos tal com som.
És un projecte que convida a mirar-nos sense filtres, a reconciliar-nos amb la nostra imatge i a trobar la bellesa en el quotidià.

Des de sempre he pensat que l'art és un mitjà terapèutic excel·lent i de curació. Tots els éssers humans experimentam moments d'angoixa, depressió, pèrdues d'éssers estimats, falta d’autoestima. Cadascú tenim una forma diferents per enfrontar aquests problemes.

Es tracta d'una manera de transformar el dolor mental en un art i en bellesa. És la manera de tornar positiva una experiència negativa.

“Avui m’escric a jo. Per primera vegada escric de forma plena, sense dubtes i estimant-me. La veritat és que no canviarja res de jo, ho dic amb serenitat i coherencia amb jo mateixa. He après a ser la meva millor amiga, a cuidar-mei a triar-me a mí abans que triar a algú altre.”

Avui i sempre: per jo i amb jo. ✨

“My Valentine” és una celebració de l’amor més enllà d’un sol dia al calendari.
Amb aquest projecte vaig voler retratar la bellesa i la naturalitat de les besades: un gest senzill i universal que trenca barreres i uneix persones. Cada fotografia és un recordatori que l’amor no entén de gèneres, edats ni condicions socials, i que la tendresa d’un petó té el poder de fer-nos sentir iguals.
És un homenatge a l’afecte quotidià, aquell que mereix ser celebrat cada dia de l’any.

Dona’m és una exposició fotogràfica que parla del cos de la dona sense filtres, amb les seves imperfeccions, cicatrius i marques que expliquen històries. Neix de la necessitat de mirar-nos amb tendresa i acceptació, de reconèixer que la bellesa real no és perfecta, sinó autèntica.

El títol juga amb la paraula dona, convertint-la en acció i en súplica alhora: dona’m veu, dona’m espai, dona’m llibertat. Cada imatge vol ser un crit silenciós contra les pressions socials i estètiques, i al mateix temps una abraçada a la vulnerabilitat i la força femenina.

Aquest projecte és una invitació a contemplar-nos amb uns altres ulls, a trencar amb els ideals irreals de perfecció i a celebrar la diversitat que habita dins nostre. Perquè estimar el cos és, al cap i a la fi, un acte de resistència i de llibertat.